dimecres, 3 d’abril del 2013

LA IM-PUTA INFANTA

Bé, recent tornats de Setmana Santa, amb les conseqüents flagel·lacions i laceracions escrotals, reiniciem el retorn  al blog amb més show Borbonístic: Avui s'ha fet oficial la imputació de la infanta Cristina pel cas Noós, després que els darrers correus electrònics filtrats per Diego Torres, un dels també imputats en la trama i ex-soci de Urdangarin i Cristina en tot aquest tema, deixessin constància de la seva implicació. Prou s'ha tardat, però és lògic veient la tasca de la Fiscalia ANTI-corrupció (així, tal com sona) per fer lo impossible per evitar que la Infanta es veiés tractada pel jutge com una persona més de la societat civil.
Borbona de butano

Per a tots resulta plausible veure que, en cas d'estar qualsevol de nosaltres en la pell de Cristina, ja faria temps que estaríem imputats. Un aplaudiment doncs al jutge Castro, que llença la seva carrera a fer punyetes a partir d'aquest mateix moment i es suïcida públicament per tal d'aconseguir, pobre bobo, esclarir la veritat. Poc li ha costat ja a la Fiscalia ANTI-corrupció (així de nou, tal com sona) presentar recurs contra la imputació de la Borbona. I és que la Fiscalia ANTI-corrupció (en mans del govern i d'aquest cavernícola cellut disfressat de progre que és Ruiz Gallardón) ha fet, continua fent i farà tot el possible per a que Cristina continui en estat de "Jo no sabia res del que feia el meu marit". Aquesta afirmació també sembla que inclou amants del ex-jugador del Barça de Handbol.



No sabia res la pobreta...

















El país veí se n'està anant a la merda des de fa temps i la pudor és insuportable. En fa tanta, que aquí a Freedonia hem decidit tancar finestres per a que no entri l'aire pestilent que destil·la aquesta patuleia de lladres, criminals, corruptes, mafiosos i demés espècies que deambulen pel Reialme, la Presidència i demés institucions de l'estat Espanyol (ei Oriol, de tu tampoc ens n'oblidem!).



I ara què? Doncs res, el Rei continuarà anant de putes, amb els seus comptes a Suïssa mentre el Parlament escollit pel poble anirà vetant totes les preguntes sobre la Monarquia i els seus abusos al poble.

Torres continuarà filtrant correus (ara amenacen que més personals, amb banyes incloses) fins que tingui un accident.
La Reina Sofia continuarà masturbant-se en la seva intimitat amb una foto del Rei d'Oros.
La Infanta Elena continuarà sent Elena, la qual cosa ja és prou putada.
I el príncep? Felip VI (agafeu-vos que venen curves) es prepara per assumir el tro de la Corona en breu, mentre Letizia continuarà autoprenyant-se amb llet importada expressament del Riu Jordà. O alguna cosa així que feien els Borbons de cara als nadons que parien.
El final no ens agradarà gens; ho sabem com quan mirem una pel·lícula de terror, que sempre acaben malament,  però que gaudim mentre ens foti la por al cos i ens asseguri uns quants moments de susto i bot a la butaca. Cristina no anirà a la presó, però mentrestant, anirem somniant Repúbliques. Bona nit.
Aconseguint uns eurets per a la fiança...

diumenge, 24 de març del 2013

MOSSÈN DURAN COMENÇA LA SETMANA SANTA

Sincerament, quines tragaderes ha de tenir el simpatitzant d'Unió per a aguantar les meravelles del nostre Mossèn preferit. Aquí va l'última:

'Hem d'intentar que sigui el 2014. Això ho hauran de decidir CiU i ERC, i tant de bo ICV i el PSC. Però segons quines circumstàncies polítiques, econòmiques o socials, podrien dur a ajornar-la. Però no pot anar més enllà del 2016. El compromís és fer la consulta en aquesta legislatura. Si podem, el 2014. Però no necessàriament, si no es donen les circumstàncies', ha dit Duran.


Li vaig agafar les dues així mentre li resava el Parenostre...
Bé, avisats estàveu. Els freedonians encara no hem manifestat el nostre posicionament envers el procés sobiranista de Catalunya. Vagi per endavant que creiem fermament amb que tot poble que així es consideri a sí mateix té el dret a gestionar-se, viure i organitzar-se com vulgui. Però que d'una banda i l'altra a nivell polític hi ha un joc pervers, demagog i repugnant envers els sentiments d'uns i altres, és innegable. Mossèn Duran n'és un exemple clar.

Sembla que les processons seran llargues al respecte del tema i el final un calvari que esperem que no acabi amb la crucifixió de ningú. Però si volíeu el paper de Judes, hi ha qui fa oposicions i porta la davantera de fa temps.

dissabte, 23 de març del 2013

YOU GREW ON ME

Un tema musical de cap de setmana on Tim Minchin parla de l'amor a primera vista i de la part dolenta de l'estar enamorat d'algú. Una perfecta mescla d'ironia, humor i una profunda reflexió sobre els sentiments més que seriosa. Tim Minchin, mestre.

dimarts, 19 de març del 2013

dilluns, 18 de març del 2013

EN EL FONS HO SABIES...

HABEMUS PAPAM


Ja tenim nou Papa! Es farà dir Francesc, Paco per als amics, i d'entrada sembla ser molt més simpàtic que el seu antecessor, cosa que per altra banda no té res d'extraordinari, ja que Ratzinger era tan simpàtic i agradable com un melanoma a l'ou dret.

Els hi va faltar temps a les televisions nacionals el dia de la fumata blanca per a destacar el perfil progressista del nou representant de Déu a la Terra, però per a ser equànimes tampoc han anat curtes les xarxes i mitjans més esquerrans per tal de començar a treure draps bruts d'aquest cardenal fins ahir, al respecte de la seva suposada implicació en el robatori de nens en temps de la dictadura argentina de Videla i el seu suposat col·laboracionisme amb aquesta, així com la més que òbvia animadversió de Francesc I cap al matrimoni homosexual de qui va dir fins i tot  que era "una moguda del diable".
-"Tinc un nou Ipod. Es posa en funcionament amb el tacte, com els escolanets"

Sembla clar que l'Església ha apostat per un perfil més proper amb aquest nou representant de Déu a la terra, i com aquest encara no ha dit res en contra, doncs deu ser perquè ja li està bé. Bé, també és possible que la raó per la qual Déu no ha dit res al respecte encara, sigui que realment no existeix i sigui un ésser tan real com pot ser-ho un unicorni, Zeus o la decència en el PP.


I aquí és on els freedonians ens agradaria incidir. Lluny de personalismes, de debats sobre si Francesc és un sant o un malparit, si va dir això o va fer lo altre, de si està a favor dels pobres o és un hipòcrita per ni tan sols nombrar-los... sincerament importa relativament poc. Perquè a la fi és una eterna discussió que ens desvia completament del nucli fonamental: Què collons fa/ executa/ representa/ legisla/ un Papa? La pregunta pertinent no és si Francesc I és progre o retrògrad, la pregunta és, si Déu no existeix, què pinta aquest senyor allí com a representant del més absolut dels res? Què fa tan de borregam seguint uns autoanomenats representants de Déu, modèstia apart? Per quant temps més els ha de durar el negoci?

Al fons, gimnasta de la marca INRI

 Si per contra, Déu existeix, les anteriors preguntes no perden molta força i se'n obren de noves al respecte de tot lo anteriorment citat i més: pobresa i fam al món, tràfic d'armes, abusos sexuals a infants, riquesa incommensurable i lladrocini, poder en tots els organismes governamentals, corrupció urbanística...

Si Déu existeix, és Al Capone.