divendres, 12 de juliol del 2013

TRACTES VEXATORIS AL SAN FERMÍN


Tot el  dia mirant les notícies de la televisió on han donat gran cobertura als suposats abusos que reben moltes noies als San Fermins per part d'una colla de micos descerebrats carregats d'alcohol i ara veig que tenien raó... si és que elles pobretes són innocents com corderets.

divendres, 28 de juny del 2013

POR UN PUÑADO DE BOTOX...

Alicia Sánchez Qué-macho

Iniciem estiu amb un imprescindible document de la nostra estimada Alicia Sánchez Qué-macho ara que comencem a fer-se públiques les gravacions famoses entre ella i l'ex-amant de Jordi Pujol Jr., el mini Bárcenas català.
Òbviament tots voldríem escoltar la part més morbosa on parla dels presumptes maltractaments per part de Jordiet a la Victòria Alvárez i com la rèplica de la número 1 popular catalana és la que fa referència a un ministre del govern actual de Rajoy que pel que sembla és un mal-tractador de primer nivell.  Però en aquest "Sálvame" setmanal en el que s'ha convertit la política d'aquest país ens hem de conformar amb la transcripció i vídeo on l'Alícia fa referència a les seves arts en filtrar documents a El mundo de Pedro J. o a tocar les tecles oportunes dins la justícia o la policia per a que la roda es posi a girar a favor d'ella o en contra dels altres.

Aquí en va la transcripció:

Alícia Sánchez-Camacho: En caso que ahora tuviéramos que hacer algo con esto... Tú y yo esta conversación no la hemos tenido.
Victoria Álvarez: No, no, no. Evidentemente, no.
A.S-C.: Lo que sí podemos hacer es, con la información que me puedas dar, y tal... A la policía no podemos ir porque en la policía están todos... Bueno ya sabes la historia de [fragmento inaudible, pero parece que diga ‘Mas’].
V.A.: Porque Saura les tiene muchas ganas, ¿eh?
A.S-C.: Sí, pero... yo iría directamente a la fiscalía y a quien conocemos de fiscalía.
V.A: Mira, hay un tema muy fácil. Yo no sé hasta que punto te puede ir bien, pero yo te puedo dar unos números de teléfono de Jordi en los que simplemente se hacen escuchas y se sabrá todo.
A.S-C.: Dame los números.
V.A.: Además me ha dicho que los ha desconectado hace poco, eh. Uno de ellos lo desconectó a raíz del "PRE", sabes?
-----
V.A.: Oye como te enteraste de lo del Rubalcaba?
A.S-C: Porque yo tengo uno que me pasa información.
V.A: [fragmento díficil de entender pero menciona a Jorge Moragas, probablemente no haciendo referencia a quien le pasa información.]
A.S-C.: Porque yo tengo un... Cuando en mi etapa de portavoz de Interior, yo tengo contactos muy buenos en la policía. Contactos buenos próximos a nosotros. De toda la información de Pretòria yo iba sabiendo a quién iban a detener antes que nadie. Informaba a Rajoy y a Moragas y fueron al domicilio de Jordi Pujol Jr. Y decían que lo iban a detener y se paró y no lo detuvieron.
V.A: Lo tienen todo en el despacho. En casa no tienen nada. La que sabe un huevo es la secretaria. Lo sabe todo [remarcando cada sílaba: TO-DO]. Todo.
A.S-C.: ¿Y a esta la podríamos camelar?
V.A: Complicado. Complicado porque Jordi es un tío... Es una chica que necesita el dinero. Necesita el dinero porque esta manteniendo a su madre. Tiene problemas económicos. Y yo le decía: “Jordi, dale más pasta coño, que eres un cutre”.
A.S-C.: ¿Cuanto le paga?
V.A: No lo sé, pero poco. Poco por lo que hace. Te lo puedo asegurar. Porque lo sabe todo.
-----
A.S-C: Tendrías que hablar con este amigo tuyo. Con...
V.A: ...Sebas.
A.S-C.: Sebas. Diciendo que en el caso que toda esta información se la pudieras pasar al fiscal... Porque yo tengo un.... Fiscal de confianza [Emilio Sánchez Ulled]. Que es el que está llevando todo este tema del [cas] Palau.
V.A: Sería cuestión de sentarse a hablar. En privado... en persona [fragmento inaudible]. No diciendo la persona. Que no aparecerá tu nombre...
A.S-C: En el futuro. Que investiguen ellos. Si luego ya lo quieren para algo protegido pues que lo investiguen. Pero tu les pasas todos los datos. Me tienes que dar la tarjeta del Herber este. Lo de las empresas. Todo lo que pudieras tener de las empresas que conocen al mayor lo necesitamos. Y a partir de ahí que investiguen. Lo bien que nos iría. Y tiene que ser la fiscalía...
V.A: Lo bien que nos iría pegarle caña a CiU...
A.S-C.: Lo malo que tenemos es que el [juez Juli] Solaz este, el tío este del caso Millet, no va a meter a nadie en la cárcel por el caso este. No va a meter a nadie porque este es de Esquerra y está [inaudible]...
-----
A.S-C.: Pero entonces me pide a mi, año 2006, que yo estoy embarazada de mi hijo, que vaya de número 2 a las autonómicas. Además voy a tener el niño, me puedo quedar en Catalunya... Y yo estoy de portavoz de Interior en Madrid, que tengo un éxito bárbaro con todos los temas de la tregua y tal. Estoy en todos los lados con una proyección... Con Alonso y Rubalcaba [ex ministres del govern de Zapatero ocupant la cartera d’Interior ]. Que fui la que lió todo lo de las detenciones ilegales por lo de Bono. Que filtré los expedientes a ‘El Mundo’. Tenía unos contactos con la policía que los sigo teniendo.
V.A: Allí conociste a [Jorge] Moragas, que estaba allí con todas esas movidas...[fragmento inaudible]
A.S-C.: Yo era Portavoz de Interior...

I aquí el vídeo del youtube que a hores d'ara encara no s'ha retirat:



Ai, Alicia... i tu encara sense dimitir. Matem al missatger, escoltes il·legals, filtracions interessades...sí. I una corrupta equina donant lliçons de moralitat cada dos per tres que ha quedat amb les bragues a l'aire.
 ¡Más madera, esto es la guerra!


dilluns, 29 d’abril del 2013

DISCULPES HOMEOPÀTIQUES

Rajoy, ets un....

advocat de marge, baldufa 
balcam,
baliga-balaga,
baloni,
baluerna,
balustre, 
bàmbol, 
banasta,
banau,
bandarra, 
bandit,
bandoler,
banyabaix,
banyarriquer,
banyes tristes
advocat de secà 
afaitapagesos
afamat
afaneta 
afartapobres
afemellat
aferrat
afonacases
cagalló (bullit)
cagalló de la gramàtica
cagalló de seminari
cagalló en floretes
cagallot 
cagamandúrries
cagamànecs
cagamiques
caganaies
cagandances
cagandanes
caganer
caganinyols
caganya
caganyinyetes
cagaó
cagapoquet
cagaprim
cagaracons
cagarada
caga-ranci
cagareli
cagarel·lós
Dat pel cul
dat pel sac
decrèpit
degenerat
deixat
delinqüent (emocional)
demagog
dement
dèndel
dendelet
dentut
depressiu
derrotista
desagraït
ensumallufes
ensumapeus
ensumapixums
entabanador
enterramorts
entomit
fariseu
farolero 
faroner
farsaire 
farsant 
fartaner
fart de pops
fart d'olla
fart de seques
fart de sopes
fartana
fastigós
fill de (la gran) puta
fill de Reus
fill del sereno
fill del veí de dalt
fill de mala mare
fill de monja
fill de Puigcerdà
fill de set (40) pares
fill de rector
fill de verra
Idiota
ignominiós
ignorant 
il·luminat 
imbècil
immadur
impertinent
impostor
impresentable
inadaptat
perdó...
incapaç 
incaut
incendiari
incompetent
indecent
indecís
indesitjable
indocumentat 
inepte
infanta
llepaire 
llepaplats
llepassa
llepat
llepatifes
llepatites
llepa-xones
llepes
malapell
mala persona
malapesta
mala pinta
malaputa
malarec
malastre
mala truja podrida
mal bitxo
malcadellat
malcagat
malcarat
malcardat
malcriat
malcuat
maldestre
mal dimoni
poll de trinxa
pollós
poll ressuscitat
poll revingut
poll reviscolat
poltró 
poma
pomot
putamanyac
putana
putapènic
putarrot
putero
puto 
putot 
putxinel·li
rancuniós
rapalluïses
rapinyaire
rasputí 
rastrer
rata [de claveguera, de sagristia, fastigosa, pudenta]
ratllat
rave
reaccionari
rebec
rebentabraguetes
rebitllapatotes
rebordonit
reconsagrat (de les serps)
sac de carn
sac de fems
sac de gemecs
sac de mentides
sac de merda
sac de patates
sac de puces
sac d'ossos
safaretger
sagristà de l'idioma
saldo
saldoni
salop 
saltabardisses
saltabarrancs 
saltamarges
saltaparets 
saltataulells 
tanoca
tapadora
tapaforats
tapateules
tapatroles
tap d'aigüera
tap de bassa
taral·lirot
tarambana
tarandós
tarat
tarit-tarot
Ull de poll
unflapipes
unglallarg
urpallut
usurer
Xacal (menjat de paparres)
xafallós
xafarder
xafarot
xaixo
xalat
xampaloies
xandó
xantatgista
xanxes
xanxó
xapero
xapes
xarlaire
xarlatà 
xaró
xarlot
xarxó
xaruc
Zero a l'esquerra
zitzània
zombi
zoofílic
zopes
zulú
zum-zum

dijous, 4 d’abril del 2013

COMENÇA EL LINXAMENT

Tranquilo Iñaki, diremos que ha sido ETA

Ja ho dèiem en l'entrada d'ahir estimats freedonians: El jutge Castro ha signat la seva sentència de mort des del mateix moment que ha imputat la Infanta Cristina. Recull, que anirem fent extensible els propers dies, d'alguns dels més insignes representants públics fins a 24 hores després de la imputació:

Ignacio González (President de Madrid): "Me parece una malísima noticia para nuestro país... ya tenemos una situación de bastante inestabilidad e incertidumbre que todo lo que sea profundizar en la inestabilidad de las instituciones importantes en nuestro país es malo".

Pedro Sanz (President de La Rioja): "No es una buena noticia".

Martínez-Pujalte (Hooligan sector dur): "Algunas de sus actuaciones están marcadas por el protagonismo personal.  No ha actuado correctamente. Habría que pedirle explicaciones. En un país normal, a un juez también hay que pedirle que un proceso de instrucción de personas que se están jugando su honor en los medios de comunicación y que empezó hace siete años lo tiene que acabar".

Alberto Núñez Feijóo (Amic de narcotraficants): "Para los que creemos en las instituciones y todos los que trabajamos para mantener la democracia no es una buena noticia y espero que haya un desenlace feliz. Me parece que cualquier otra consideración sobre el Jefe del Estado es un disparate".

La Casa del Rey (Puticlub reial i  fàbrica de blanqueig de capital a Suïssa): "Tras tener conocimiento por los medios de comunicación del auto de imputación" que afecta a doña Cristina, y "con el máximo respeto por las decisiones judiciales", esta institución "quiere manifestar su sorpresa por el cambio de posición" del titular del juzgado de instrucción número 3 de Palma de Mallorca.

Això no ha fet res més que començar. En breu, notícies sobre suposades amants o prevaricacions vàries del jutge Castro. I si no, al temps.

dimecres, 3 d’abril del 2013

LA IM-PUTA INFANTA

Bé, recent tornats de Setmana Santa, amb les conseqüents flagel·lacions i laceracions escrotals, reiniciem el retorn  al blog amb més show Borbonístic: Avui s'ha fet oficial la imputació de la infanta Cristina pel cas Noós, després que els darrers correus electrònics filtrats per Diego Torres, un dels també imputats en la trama i ex-soci de Urdangarin i Cristina en tot aquest tema, deixessin constància de la seva implicació. Prou s'ha tardat, però és lògic veient la tasca de la Fiscalia ANTI-corrupció (així, tal com sona) per fer lo impossible per evitar que la Infanta es veiés tractada pel jutge com una persona més de la societat civil.
Borbona de butano

Per a tots resulta plausible veure que, en cas d'estar qualsevol de nosaltres en la pell de Cristina, ja faria temps que estaríem imputats. Un aplaudiment doncs al jutge Castro, que llença la seva carrera a fer punyetes a partir d'aquest mateix moment i es suïcida públicament per tal d'aconseguir, pobre bobo, esclarir la veritat. Poc li ha costat ja a la Fiscalia ANTI-corrupció (així de nou, tal com sona) presentar recurs contra la imputació de la Borbona. I és que la Fiscalia ANTI-corrupció (en mans del govern i d'aquest cavernícola cellut disfressat de progre que és Ruiz Gallardón) ha fet, continua fent i farà tot el possible per a que Cristina continui en estat de "Jo no sabia res del que feia el meu marit". Aquesta afirmació també sembla que inclou amants del ex-jugador del Barça de Handbol.



No sabia res la pobreta...

















El país veí se n'està anant a la merda des de fa temps i la pudor és insuportable. En fa tanta, que aquí a Freedonia hem decidit tancar finestres per a que no entri l'aire pestilent que destil·la aquesta patuleia de lladres, criminals, corruptes, mafiosos i demés espècies que deambulen pel Reialme, la Presidència i demés institucions de l'estat Espanyol (ei Oriol, de tu tampoc ens n'oblidem!).



I ara què? Doncs res, el Rei continuarà anant de putes, amb els seus comptes a Suïssa mentre el Parlament escollit pel poble anirà vetant totes les preguntes sobre la Monarquia i els seus abusos al poble.

Torres continuarà filtrant correus (ara amenacen que més personals, amb banyes incloses) fins que tingui un accident.
La Reina Sofia continuarà masturbant-se en la seva intimitat amb una foto del Rei d'Oros.
La Infanta Elena continuarà sent Elena, la qual cosa ja és prou putada.
I el príncep? Felip VI (agafeu-vos que venen curves) es prepara per assumir el tro de la Corona en breu, mentre Letizia continuarà autoprenyant-se amb llet importada expressament del Riu Jordà. O alguna cosa així que feien els Borbons de cara als nadons que parien.
El final no ens agradarà gens; ho sabem com quan mirem una pel·lícula de terror, que sempre acaben malament,  però que gaudim mentre ens foti la por al cos i ens asseguri uns quants moments de susto i bot a la butaca. Cristina no anirà a la presó, però mentrestant, anirem somniant Repúbliques. Bona nit.
Aconseguint uns eurets per a la fiança...

diumenge, 24 de març del 2013

MOSSÈN DURAN COMENÇA LA SETMANA SANTA

Sincerament, quines tragaderes ha de tenir el simpatitzant d'Unió per a aguantar les meravelles del nostre Mossèn preferit. Aquí va l'última:

'Hem d'intentar que sigui el 2014. Això ho hauran de decidir CiU i ERC, i tant de bo ICV i el PSC. Però segons quines circumstàncies polítiques, econòmiques o socials, podrien dur a ajornar-la. Però no pot anar més enllà del 2016. El compromís és fer la consulta en aquesta legislatura. Si podem, el 2014. Però no necessàriament, si no es donen les circumstàncies', ha dit Duran.


Li vaig agafar les dues així mentre li resava el Parenostre...
Bé, avisats estàveu. Els freedonians encara no hem manifestat el nostre posicionament envers el procés sobiranista de Catalunya. Vagi per endavant que creiem fermament amb que tot poble que així es consideri a sí mateix té el dret a gestionar-se, viure i organitzar-se com vulgui. Però que d'una banda i l'altra a nivell polític hi ha un joc pervers, demagog i repugnant envers els sentiments d'uns i altres, és innegable. Mossèn Duran n'és un exemple clar.

Sembla que les processons seran llargues al respecte del tema i el final un calvari que esperem que no acabi amb la crucifixió de ningú. Però si volíeu el paper de Judes, hi ha qui fa oposicions i porta la davantera de fa temps.

dissabte, 23 de març del 2013

YOU GREW ON ME

Un tema musical de cap de setmana on Tim Minchin parla de l'amor a primera vista i de la part dolenta de l'estar enamorat d'algú. Una perfecta mescla d'ironia, humor i una profunda reflexió sobre els sentiments més que seriosa. Tim Minchin, mestre.

dimarts, 19 de març del 2013

dilluns, 18 de març del 2013

EN EL FONS HO SABIES...

HABEMUS PAPAM


Ja tenim nou Papa! Es farà dir Francesc, Paco per als amics, i d'entrada sembla ser molt més simpàtic que el seu antecessor, cosa que per altra banda no té res d'extraordinari, ja que Ratzinger era tan simpàtic i agradable com un melanoma a l'ou dret.

Els hi va faltar temps a les televisions nacionals el dia de la fumata blanca per a destacar el perfil progressista del nou representant de Déu a la Terra, però per a ser equànimes tampoc han anat curtes les xarxes i mitjans més esquerrans per tal de començar a treure draps bruts d'aquest cardenal fins ahir, al respecte de la seva suposada implicació en el robatori de nens en temps de la dictadura argentina de Videla i el seu suposat col·laboracionisme amb aquesta, així com la més que òbvia animadversió de Francesc I cap al matrimoni homosexual de qui va dir fins i tot  que era "una moguda del diable".
-"Tinc un nou Ipod. Es posa en funcionament amb el tacte, com els escolanets"

Sembla clar que l'Església ha apostat per un perfil més proper amb aquest nou representant de Déu a la terra, i com aquest encara no ha dit res en contra, doncs deu ser perquè ja li està bé. Bé, també és possible que la raó per la qual Déu no ha dit res al respecte encara, sigui que realment no existeix i sigui un ésser tan real com pot ser-ho un unicorni, Zeus o la decència en el PP.


I aquí és on els freedonians ens agradaria incidir. Lluny de personalismes, de debats sobre si Francesc és un sant o un malparit, si va dir això o va fer lo altre, de si està a favor dels pobres o és un hipòcrita per ni tan sols nombrar-los... sincerament importa relativament poc. Perquè a la fi és una eterna discussió que ens desvia completament del nucli fonamental: Què collons fa/ executa/ representa/ legisla/ un Papa? La pregunta pertinent no és si Francesc I és progre o retrògrad, la pregunta és, si Déu no existeix, què pinta aquest senyor allí com a representant del més absolut dels res? Què fa tan de borregam seguint uns autoanomenats representants de Déu, modèstia apart? Per quant temps més els ha de durar el negoci?

Al fons, gimnasta de la marca INRI

 Si per contra, Déu existeix, les anteriors preguntes no perden molta força i se'n obren de noves al respecte de tot lo anteriorment citat i més: pobresa i fam al món, tràfic d'armes, abusos sexuals a infants, riquesa incommensurable i lladrocini, poder en tots els organismes governamentals, corrupció urbanística...

Si Déu existeix, és Al Capone.

dimarts, 12 de març del 2013

FANTASMES

-En ocasiones veo muertos - -¿los ves muy a menudo?
-Cada vez que profano tumbas.

Tots hem conegut gent en la nostra vida que ens ha assegurat que, de vegades, veuen morts. O esperits. O fantasmes. O el que collons vulguis dir-li. Els més prudents parlen de "sensacions" que senten dins d'ells i que atribueixen a éssers espirituals. O éssers de llum. O éssers d'una altra dimensió. O com collons vulguis dir-los-hi.

En tot cas, el que fa que aquests testimonis et facin dubtar i abandonar el teu raciocini més natural, és que qui de vegades t'ho ha dit és un amic o amiga de confiança, que saps que no està, per entendre'ns, malament del cap. És a dir, no parlem d'estafadors com Anne Germain o de tarats com el vident del poble que assegura tenir poders des de petit gràcies a la Verge de torn o a una sonda anal que uns extraterrestres li van embutir quan era més jove i el van abduir. Parlem de gent sense cap malaltia mental aparent ni a la recerca de cap benefici econòmic.

Te cojo, te enrollo y te como...
I malgrat tot, sempre em venen reflexions de les que no em puc despendre...

...quan veus fantasmes van vestits o despullats? La roba té ànima o els esperits pudor i per això es tapen o veus el cadàver de la teva àvia amb els pits fins als genolls?

...en cas que vegis "éssers de llum", i per tant ignores si van vestits o no, què és el que fa que els consideris esperits humans d'algun familiar mort en temps passats?

...si et parlen, què et diuen més enllà que estan bé i que no et preocupis per ells, que ells cuiden de tu?

...veus també esperits d'animals i plantes (éssers vius com les persones), transformats en éssers de llum si cal? Pensa en el fet de no veure'n, perquè un cop més caus en la trampa de sempre: els humans som l'espècie escollida, els únics que tenim ànima, amb lo qual hi ha un Creador que ens ha posat per damunt de tota creació en l'Univers. Si acceptes això últim, no només ignores per complet el gran que és l'Univers, sinò el molt que ha tardat aquest creador (dis-li Déu si vols) a posar-nos en escena, tenint en compte que el Big Bang va ocòrrer fa milions d'anys i nosaltres no portem aquí ni una milèsima d'aquest temps donant pel cul a tot el que es mou. Per suposat si opines que l'Univers només té 7.000 anys d'antiguitat, estàs en el bloc equivocat. O en el moment de la història equivocat. O en el planeta equivocat. O el que collons vulguis dir-li.

...més enllà de la vergonya que et pot fer donar testimoni dels teus suposats poders, o "sensibilitats especials" com tant us agrada dir, has pensat que el que et passa ja té catalogació mèdica i no costa res anar a la consulta? No és res de què avergonyir-se. Hi ha coses pitjor a la vida: Ser del PP. O ser Borbó. O ser el proper Papa tapa-pederastes. O el que collons vulguis dir-li.

dimarts, 5 de març del 2013

A MI EM FUNCIONA!!!

M'encanten les teràpies alternatives: l'homeopatia, la reflexologia podal, el reiki, el "cura cura sana culito de rana"... tot tan ancestral, segons els que ho practiquen, tan arrelat a la Terra, a l'energia vital de l'Univers, tot tan natural, tan sa, tan sense contraindicacions ni efectes secundaris, tot tan mega-guai i superflower, que no entenc encara com aquest Govern tan Catòlic i religiós no ha acabat de retallar del tot les ajudes a la investigació científica i han fet a Sandro Rey ministre de Teràpies Alternatives. Fora la puta ciència i la seva colla d'interessos comercials i econòmics. Visca el tarot i l'aromateràpia!
I ara disculpeu però em vaig a posar un dit al cul per curar l'acidesa d'estòmac que m'acaba de vindre... Què passa? A mi em funciona!!


dilluns, 4 de març del 2013

OPUS 10


Extret de la web d'El Periódico d'avui:

El Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha manifestat en referència al matrimoni homosexual que existeixen "arguments racionals" que diuen que "aquest matrimoni no ha de tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural".

M'encanta sentir a gent religiosa, en especial els de l'Opus com aquest ministre fatxa i ridícul, "argumentant racionalment" les seves bogeries i estupideses. Aquí va el seu argumentari racional:

"Si ens oposem al matrimoni entre persones del mateix sexe, no podem usar arguments confessionals. Existeixen arguments racionals que diuen que aquest matrimoni no ha de tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural. La pervivència de l'espècie, per exemple, no estaria garantida"

Un món amb més de 7.000 milions de persones , de la qual una gran part passa gana i mort diàriament d'epidèmies i altres causes que poc tenen a veure amb el que anomenariem una mort natural, i aquest antic numerari de l'Opus preocupat perquè els homosexuals puguin acabar amb l'espècie humana per la seva mala costum de fer l'acte sexual amb qui els ve en gana.
Si es tracta de discriminar als que no perpetuen l'humanitat, què tal ho tenim amb els capellans i monges de les seves congregacions? Aquests no follen (o aquest és el vot que han fet) i si ho fan, acostumen a fer-ho amb persones d'edat més primerenca.

Diem les coses tal com són: L'Opus és una secta creada per un fanàtic franquista i que compta entre els seus seguidors amb una colla de descerebrats als que els hi han robat tota capacitat d'anàlisi i crítica envers la seva fe cega amb aquest Déu amb el que diuen que creuen i que, d'existir, s'avergonyiria de tenir seguidors tan malalts. No saben la sort que tenen que del seu Déu no tenim notícies a dia d'avui ni se n'esperen.


Quan un ministre governa abans amb la Bíblia que amb les lleis civils de la societat a la que representa, anem directes a l'abisme. L'abisme d'aquesta Edat Mitjana que es resisteix a anar-se'n dels cors i caps d'alguns i que ens manté ostatges de la por més irracional que el nostre cervell primitiu hagi pogut crear: la de les religions.
Si es tractava de legislar a favor de la procreació de més persones en aquest món a la vora de l'extinció, cregui'm Sr. Fernández Díaz: res com la poligamia.

diumenge, 3 de març del 2013

LULLABYE

Immillorable tema del nostre estimat Tim Minchin, una cançó de bressol dolça que es va calentant a poc a poc... activeu subtítols si no us surten: Val la pena!


dimecres, 27 de febrer del 2013

FI DE CICLE

¿A dónde he dejao la fragoneta con los malacatones, payo?

Amb l'esperit avantatgista que ens caracteritza, estrenem apartat de futbol al nostre blog, ressacosos com anem del partit d'anit entre el Barça i el Reial Madrid. Ni l'Sport, aquest diari de patufet i mentides periodístiques habituals, nega l'evidència a dia d'avui: El Reial Madrid va merèixer la victòria i la imatge del Barça va ser la més dolenta que se li recorda en anys. Aquesta imatge ve, més que pel resultat, per l'absoluta falta de forma física i actitut que van mostrar molts dels jugadors barcelonistes, la mateixa que es va veure davant el Milan fa una setmana i que ha deixat l'eliminatòria vista per a sentència.
Cert és que aquest equip mereix tots els aplaudiments i reconeixements del món per un llegat històric i que ha marcat època. Una altra cosa és que aquest llegat sigui l'excusa per a no poder criticar o ser tractat d'anti-barcelonista si es posen en dubte els manaments blaugrana.
Amb l'esperit freedonià de dir-ho tot, i sabent que aquest Barça encara ens donarà alegries (una lliga sense anar més lluny), aquesta és la radiografia del present, que no passat ni futur, d'aquest equip:

- Alexis és un jugador inútil per a aquest equip i amb una mentalitat insuficient per a aguantar la pressió que aquest club demanda. Una pressió que l'aixafat de tal manera que ens ha fet creure a tots que qualsevol de nosaltres ho podria fer millor que ell. I cobrant la meitat.
-Cesc és el fixatge més car i penós que ha fet el Barça en molt de temps, tenint en compte que el seu rendiment és lamentable. Cert que va tindre un mes en el qual semblava que tot aniria bé amb ell, i la premsa de Barcelona ben prou que ens va marejar el cap lloant les seves virtuts, inflant un globus que no és res més que un bluf. Un jugador del que tots hem sentit el molt que li agrada divertir-se i el poc que li agrada entrenar no pot ser mai el substitut de Xavi.
-Xavi, Villa i Puyol, cansats i envellits ràpidament per culpa de problemes musculars.
-Pedro, un jugador que no té la més mínima categoria per estar en aquest equip però que ha aguantat per pertànyer a aquesta època de glòria i ser més del que li pertocava per qualitat.


-Alves, un jugador que aguanta per l'amistat amb el pes pesant del vestuari. És irritant comprovar com la majoria de gols venen pel seu costat i en atac l'espectacle de passades i pèrdues és tan lamentable.
-Messi, cada dia més semblant al Ronaldinho dels darrers temps. El millor jugador de la història (que ho és) ja no corre, no presiona i el salva que amb la seva inigualable qualitat va tapant partits penosos fent dos i tres gols en els moments que apareix. Però fins i tot això s'acabarà com continui així.
-Piqué, el Shakiro. Recuperat aquest any miraculosament quan el passat estava per vendre, sembla haver recaigut aquests darrers partits en la mateixa lentitut de l'any anterior.
-Roura. Aquest senyor té una papeleta impossible. La inèrcia amb la que ens va deixar Tito Vilanova s'ha acabat i almenys demostra alguna cosa: tots aquells que van menysprear a Guardiola dient que "amb aquests jugadors, jo també entreno i ho guanyo tot" és una gilipollada de frase. L'entrenador compta. I en el cas de Roura, descompta.

A l'equip li queda un Tourmalet ara mateix que és el Milan, que pot ser una tortura cruel o un renaixement de les cendres. Però passi el que passi, és necessari anar introduint sang nova en l'equip, molta més que la que ens han fet creure que feia falta, i sobretot, no renunciar a l'estil ni al que el Barça és i representa.
Parafrasejant aquell geni mestre d'en Mourinho, "Siempre positifo, nunca negatifo".

divendres, 22 de febrer del 2013

BORBÓ EN GEL

Froilan anda suelto...

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va demanar aquest dimecres que el Rei abdiqués a favor del Príncep d'Astúries, per liderar "una segona transició" a Espanya. Una petició de la qual immediatament es va desmarcar el PSOE. Quin goig veure dos partits auto-anomenats "socialistes" defensant, cadascun d'una manera particular, la monarquia. Només en un país tan rematadament malalt com aquest podia haver-hi una guerra civil ara fa 80 anys entre republicans i monàrquics (entre altres etiquetes, lògicament) i que finalment el socialisme hagi acabat sent monàrquic i la Falange republicana.
I els morts enterrats en cunetes descollonats del riure, quin remei.
Per a quan la caiguda de la Monarquia?

Que Pere Navarro fa oposicions cada dia per semblar més inútil i nociu que Montilla per al socialisme català,  és ja una evidència. Sincerament, si com a socialista no ha de demanar la República, callat potser evita que els demés pensem que, a més d'inútil i nociu, és idiota. Una oportunitat perduda, llàstima.
Pel que fa al Borbó pare, aquest corrupte malversador amb comptes escampats en diferents paradisos fiscals d'arreu del món i que competeix en la passió a les faldilles amb el nostre estimat Mossèn Duran, queda poc per a dir que les seves caceres d'elefants, gendres tan corruptes com ell o Corinnes "putidiluxe" no hagin provocat de ser dites en aquests darrers temps. Ara diu que no plega fins que mori. Doncs vinga, que no ha estat res.
Felicitació de família nadalenca

El problema no és que el rei hagi d'abdicar, el problema es diu Monarquia: sistema que en ple segle XXI té tan de sentit en una democràcia com les oracions en un hospital després d'una intervenció quirúrgica.

Salut (menys per al Rei) i República.

diumenge, 17 de febrer del 2013

INFLATABLE YOU

Com cada diumenge els nostres minuts musicals amb el nostre showman preferit, Tim Minchin.

dijous, 14 de febrer del 2013

DE BOUS, CANTÓS I BANYES

Au xiquet que t'has lluit!
Us presentem en l'entrada d'avui un parell de vídeos estrets del youtube. En el primer, podeu veure i escoltar al polític i ¿actor? Toni Cantó, diputat per València d'aquesta versió minimalista del PP que és UPiD, en tota la seva intervenció (uns 9 minuts) aquest passat dimarts 12 de febrer per tal d'explicar el posicionament del seu grup envers les corrides de bous.

 Vagi per endavant que la denúncia que fa de la hipocresia d'uns (peperos) i altres (nacionalistes catalans) per l'ús interessat que en fan d'aquest assumpte, als freedonians ens sembla encertada. Els bous en plaça és una barbàrie que hauria de desaparèixer en aquest segle XXI tan estrany en el qual estem vivint, però no és menys cert que no encerto a veure què de més ètic té el bou embolat o el capllaçat que tan s'estila en algunes bandes de Catalunya i que per defensar-se, rep la mateixa excusa que reben els braus "espanyolistes": és cultura i tradició. Curiós que dues bandes tan enfrontades, a l'hora de justificar els seus propis pecats fotin mà del mateix argument al mateix temps que invaliden l'aliè, tot i, repetim, ser el mateix.

Però un cop feta aquesta denúncia, i aquí entra el segon vídeo, Toni Cantó fa una pirueta dialèctica i, en to filosòfic, justifica el seu vot favorable a les corrides. Aquest n'és l'extracte del moment que ha aixecat la polèmica:


Toni Cantó considera l'espècie humana com l'ama d'aquest planeta, una visió especista que considera els animals com a éssers inferiors dels quals podem prescindir o utilitzar segons ens vingui en gana. Posar al mateix sac matar pollastres o porcs, d'ús alimentari, que la mort dels bous, d'ús purament lúdic, és practicar la mateixa demagògia que denuncia dels altres grups parlamentaris.
Hi ha diferències, per suposat, igual que les hi ha entre un bon actor i un mal actor. Negar el dret a la llibertat i fins i tot a la vida dels animals "porque yo lo valgo", que és la filosofia que hi ha al darrere de tota l'exposició del diputat de UPiD, no és res més que la mateixa visió que les religions han tingut sempre del nostre planeta respecte l'Univers, de l'ésser humà respecte totes les altres especies vives o fins i tot de l'home envers la dona. La mateixa mirada que ens porta a ser poc més que monos amb sabates.
Ben mirat, a banda de les corrides de bous, hi ha una altra "corrida" que la natura s'hagués pogut estalviar: la del pare de Cantó.

dimecres, 13 de febrer del 2013

LA VERDADERA HISTÒRIA


EL PAPA-IMMÒBIL

Sí freedonians, el Papa Ratzinger ha mort. Què? Ah, no! Perdó, és la força de la costum. Després de tants anys, el canvi de Papa quasi sempre s'ha donat perquè Déu els ha anat cridant dolçament a la seva vora i si s'hi han resistit, la cúria vaticana també dolçament els ha ajudat a fer el viatge al més enllà. Sempre m'ha cridat l'atenció la passió i vehemència amb la que des de l'Esgésia ens matxaquen constantment per dir-nos que aquesta vida és poc més que una vall de llàgrimes i que la verdadera vida, la plena, ens ve després de la mort ja que, si hem sigut bons (ells ja t'ho defineixen bé què és això de "ser bo") anem al Cel a compartir l'eternitat amb Déu. Això sí, agonitzant com va acabar el Papa Joan Pau II, l'anterior a Ratzinger, rodejat dels millors metges del món fent lo impossible per mantindre'l viu tots els segons de vida terrenal que van poder (desenganye-us, amb el que tenia Joan Pau II, tots els demés anant a la Seguretat Social ja hauríem mort molt abans que ell) a un li entren dubtes de si realment creuen amb el que diuen.
A què no hi ha collons de fer-lo Papa?

En tot cas freedonians, el Papa Ratzinger renuncia a ser Papa. Diu que està cansat. Sí, igual que Guardiola, tot i que no veig a Ratzinger al cap d'un any fent-se budista. Realment és per estar cansat amb la de viatges amunt i avall que ha anat fent; encara recordo la seva visita a València (per cert, visita implicada en la trama Gurtel, una visita que li devia deixar el foradet del cul ben net de les llepades que la Cospedal i companyia van arribar a fer-li, ben vestides amb peineta. Blanqueig anal que se'n diu: amb això del blanqueig ja sabem que els peperos són els experts número 1.
Realment ha acabat fet pols nimalet...

Realment ha de ser cansat encubrir els abusos sexuals a 200 nens sords del sacerdot Lawrence C. Murphy als EEUU, així com altres casos igualment de pederastia que ell pesonalment va tapar en els seus anys d'arquebisbe a Munich i Fresing.
Cansat ha de ser perseguir homosexuals, que ja se sap que es mouen molt, quan beneix a algú com a la presidenta del Parlament d'Uganda, Rebecca Kadaga, qui va defensar endurir el tractament penal de l'homosexualitat y fins i tot contemplava la pena de mort en alguns casos. Pena de mort que, per altra banda, no ha tingut manies en justificar, a l'igual que ha fet amb les guerres, sempre i quan estiguin prohibides l'eutanasia i l'abort:

Puede haber una legítima diversidad de opinión entre católicos respecto de ir a la guerra y aplicar la pena de muerte, pero no, sin embargo, respecto del aborto y la eutanasia.
Carta de J. Ratzinger, al cardenal Theodore McCarrick, arzobispo de Washington DC
Cansat ha de ser haver format part de les Juventuts hitlerianes o haver estat el cap de la Santa Inquisició moderna com a prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.
Sembla que sigui el dia de la seva 1ª Comunió mun fillet...

Sí, si nosaltres fossim Ratzinger estaríem cansats no ser Papes, sinò de ser Ratzinger.
T'entenem Ratzi: Plega i continua apropant-te a Déu tant com vulguis que segur que Ell està molt orgullòs de la teva feina i et guarda un raconet ben bonic a la seva dreta. 
Tanta pau t'enduguis, com pau deixes.
A los hijos del Rock and Roll... ¡Bienvenidos!
 

divendres, 8 de febrer del 2013

A LA CONTRA... DE A LA CONTRA

L'Asociació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), junt amb l'Asociación Española de Comunicación Científica (AECC), y ARP-Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico (ARP-SAPC) han redactat una carta conjunta al Defensor del Lector del diari La Vanguardia mostrant la preocupació per la publicació en aquest medi de continguts de dubtós rigor científic en l'espai “La Contra”, i que pot firmar-se aquí.

A l’atenció de Josep Rovirosa, defensor del lector de La Vanguardia,

Com a periodistes i comunicadors científics, hem observat amb preocupació que La Vanguardia (LV) reserva sistemàticament espais destacats, molt especialment La Contra, per a informacions contràries al coneixement científic, i de vegades fins i tot al mateix sentit comú. Escrivim per demanar que LV tingui en consideració uns mínims criteris de rigor científic en triar els temes a tractar i els entrevistats.

Dos exemples recents del problema són una entrevista a Joe Dispenza, a La Contra, (2013.01.09, ja entrevistat el 2007.08.14), on les afirmacions sobre mecànica quàntica i neurociències no tenen notòriament fonament científic, i un reportatge sobre Masaru Emoto al Magazine (2013.01.18), amb unes declaracions sobre la “memòria de l’aigua” que han quedat desmentides en coneguts experiments, publicats a la revista Nature, entre altres.

La situació es fa encara més confusa, ja que aquests missatges es juxtaposen a continguts científics, el que els dóna a dues informacions tan diferents la mateixa credibilitat, als ulls del lector no previngut.

Ens dol reconèixer que informacions d’aquest tipus es donen en tots els mitjans. No obstant això, la importància de LV i la recurrència d’aquesta situació en les seves pàgines ens ha empès a dirigir‐nos al defensor del lector. El passat any 2012, la Generalitat va guardonar LV amb el seu premi de comunicació científica, motivat pel “rigor exemplar” de la seva informació científica. Excel∙lents reportatges científics abunden al diari, però La Contra i altres espais presenten sovint continguts totalment contraris a aquest rigor.

Una de les funcions essencials del periodisme és filtrar la informació, ordenar‐la i jerarquitzar‐la, per oferir al lector un marc conceptual per interpretar la realitat. Els criteris de jerarquització possibles són molts, però no tenim cap mena de dubte que la rellevància, qualitat i fiabilitat científiques són criteris irrenunciables, especialment per assignar espais tan destacats com La Contra o una entrevista al Magazine. A més, la qualitat d’alguns entrevistats és dubtosa, encara sense tenir en compte criteris científics. Això és especialment greu quan els entrevistats poden utilitzar la credibilitat atorgada pel medi per lucrar‐se, a través de contractes amb empreses, venda de llibres, teràpies, i altres mitjans. No demanem respecte només per la ciència, sinó sobretot pel periodisme de qualitat, tant el científic i especialitzat, com el generalista.

Vivim en un món complex i en crisi, i el periodisme és una eina essencial per orientar‐nos en una realitat amb moltes cares. No falten assumptes fascinants i controvertits, en els quals el coneixement científic s’entrellaça amb debats ètics o conflictes socials: esperem que LV ho tingui en compte, especialment en el moment d’assignar espais destacats del diari.

Atentament,

(Carta enviada a Josep Rovirosa per l' Associació Catalana de Comunicació Científica - ACCC, l'Asociación Española de Comunicación Científica - AECC i la Sociedad por el Avance del Pensamiento Crítico - ARP-SAPC)

ENTRADA EXTRETA DE http://daniboinc.blogspot.com/


dilluns, 4 de febrer del 2013

THE POPE SONG

PP I ALTRES ANIMALS DE COMPANYIA

Gordo Cabrón
Resulta tan fàcil que fa fins i tot peresa escriure-hi. Si en voleu de millors, aquí us deixo els articles de Ignacio  Escolar, Carlos Torres, David Torres o el video-bloc d'Iñaki Gabilondo.
Porto dies reflexionant sobre el tema dels papers famosos de Luis Bárcenas i les implicacions que tenen damunt la cúpula del PP, en especial les que afecten directament al president del govern, Mariano Rajoy, per ocupar el lloc que ocupa.
Que una gent que va ser capaç de mentir amb els morts encara calents de l'11M dient per activa i per passiva que havia estat ETA, puguin mentir ara sense despentinar-se pel tema dels sobres i el diner negre cobrat, no és res d'extraordinari.
Que siguin els mateixos que manipulen totes les televisions públiques a les que arriben de la manera més obscena que hagi conegut la democràcia espanyola, deixant a la TV3 de l'època Pujol com un niu d'objectivitat al seu costat (i això és dir molt), tampoc aporta res de nou.
Gordo Cabrón...again

Que la pertinença a sectes catòliques de la major part de la seva cúpula directiva, com ara l'Opus Dei o els Legionarios de Cristo, els empenyi a posar la religió computable a nivell acadèmic dins la nova reforma educativa de Wert, mentre al mateix temps no els fa abstindre's de robar i estafar, a més de posar catxondo a Mossèn Duran, no és una novetat en aquesta època d'integrismes polítics i religiosos.
Que ens retallin en sanitat, educació i benestar social, mentre creen paradisos fiscals a Suïssa per als seus comptes corrents, és la vella història d'aquesta gent.
Que treballin per als bancs a qui deuen favors, prèvia condonació de deutes adquirits al llarg dels anys, donant pel cul a la classe mitjana que els sustenta amb vots i sous, tampoc aporta cap nou argument que no sabéssim.
Que la majoria del poble opina que són una colla de corruptes que mereixerien viatjar als temps de la Revolució Francesa per passar-hi una bona estona, una utopia irrealitzable.
"Shon unosh hillosh de quinientosh eurosh..."

Que el PP hauria de ser declarat ilegal, per terrorisme financer i informatiu, un somni incumplible.
Que demà continuaran als seus llocs, retallant i robant a parts iguals, mentre repeteixen que ho fan per nosaltres i que no oblidéssim que, a fi de comptes, hem viscut per damunt de les nostres possibilitats i que, en el fons, ens ho mereixem, la cantinela d'aquesta crisi inacabable.
Que si existís Déu ja els hauria fulminat de la faç de la Terra, un doble impossible.
Que els hem posats nosaltres allí, una evidència feridora i suficient esclaridora de qui som com a societat, una raó per deixar de tenir auto-estima.
Que ens han fet creure que res canviarà i que tots són iguals, la derrota de la democràcia i l'adveniment dels salvadors de pàtries, els nous nazis que ja preparen l'aterratge, ansiosos de poder.
"La conga del corrupto, ahí viene arreando"

Que ha acabat el temps de les paraules i hem de passar a l'acció, un fet ineludible si volem salvar alguna de les coses que encara ens queda.
I què ens queda? et preguntaràs.
Tu.
Encara ens quedes tu.