FANTASMES

Tots hem conegut gent en la nostra vida que ens ha assegurat que, de vegades, veuen morts. O esperits. O fantasmes. O el que collons vulguis dir-li. Els més prudents parlen de "sensacions" que senten dins d'ells i que atribueixen a éssers espirituals. O éssers de llum. O éssers d'una altra dimensió. O com collons vulguis dir-los-hi.

En tot cas, el que fa que aquests testimonis et facin dubtar i abandonar el teu raciocini més natural, és que qui de vegades t'ho ha dit és un amic o amiga de confiança, que saps que no està, per entendre'ns, malament del cap. És a dir, no parlem d'estafadors com Anne Germain o de tarats com el vident del poble que assegura tenir poders des de petit gràcies a la Verge de torn o a una sonda anal que uns extraterrestres li van embutir quan era més jove i el van abduir. Parlem de gent sense cap malaltia mental aparent ni a la recerca de cap benefici econòmic.

Te cojo, te enrollo y te como...

I malgrat tot, sempre em venen reflexions de les que no em puc despendre...

...quan veus fantasmes van vestits o despullats? La roba té ànima o els esperits pudor i per això es tapen o veus el cadàver de la teva àvia amb els pits fins als genolls?

...en cas que vegis "éssers de llum", i per tant ignores si van vestits o no, què és el que fa que els consideris esperits humans d'algun familiar mort en temps passats?

...si et parlen, què et diuen més enllà que estan bé i que no et preocupis per ells, que ells cuiden de tu?

...veus també esperits d'animals i plantes (éssers vius com les persones), transformats en éssers de llum si cal? Pensa en el fet de no veure'n, perquè un cop més caus en la trampa de sempre: els humans som l'espècie escollida, els únics que tenim ànima, amb lo qual hi ha un Creador que ens ha posat per damunt de tota creació en l'Univers. Si acceptes això últim, no només ignores per complet el gran que és l'Univers, sinò el molt que ha tardat aquest creador (dis-li Déu si vols) a posar-nos en escena, tenint en compte que el Big Bang va ocòrrer fa milions d'anys i nosaltres no portem aquí ni una milèsima d'aquest temps donant pel cul a tot el que es mou. Per suposat si opines que l'Univers només té 7.000 anys d'antiguitat, estàs en el bloc equivocat. O en el moment de la història equivocat. O en el planeta equivocat. O el que collons vulguis dir-li.

...més enllà de la vergonya que et pot fer donar testimoni dels teus suposats poders, o "sensibilitats especials" com tant us agrada dir, has pensat que el que et passa ja té catalogació mèdica i no costa res anar a la consulta? No és res de què avergonyir-se. Hi ha coses pitjor a la vida: Ser del PP. O ser Borbó. O ser el proper Papa tapa-pederastes. O el que collons vulguis dir-li.

A MI EM FUNCIONA!!!

M'encanten les teràpies alternatives: l'homeopatia, la reflexologia podal, el reiki, el "cura cura sana culito de rana"... tot tan ancestral, segons els que ho practiquen, tan arrelat a la Terra, a l'energia vital de l'Univers, tot tan natural, tan sa, tan sense contraindicacions ni efectes secundaris, tot tan mega-guai i superflower, que no entenc encara com aquest Govern tan Catòlic i religiós no ha acabat de retallar del tot les ajudes a la investigació científica i han fet a Sandro Rey ministre de Teràpies Alternatives. Fora la puta ciència i la seva colla d'interessos comercials i econòmics. Visca el tarot i l'aromateràpia!

I ara disculpeu però em vaig a posar un dit al cul per curar l'acidesa d'estòmac que m'acaba de vindre... Què passa? A mi em funciona!!

A LA CONTRA... DE A LA CONTRA

L'Asociació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), junt amb l'Asociación Española de Comunicación Científica (AECC), y ARP-Sociedad para el Avance del Pensamiento Crítico (ARP-SAPC) han redactat una carta conjunta al Defensor del Lector del diari La Vanguardia mostrant la preocupació per la publicació en aquest medi de continguts de dubtós rigor científic en l'espai “La Contra”, i que pot firmar-se aquí.

A l’atenció de Josep Rovirosa, defensor del lector de La Vanguardia,

Com a periodistes i comunicadors científics, hem observat amb preocupació que La Vanguardia (LV) reserva sistemàticament espais destacats, molt especialment La Contra, per a informacions contràries al coneixement científic, i de vegades fins i tot al mateix sentit comú. Escrivim per demanar que LV tingui en consideració uns mínims criteris de rigor científic en triar els temes a tractar i els entrevistats.

Dos exemples recents del problema són una entrevista a Joe Dispenza, a La Contra, (2013.01.09, ja entrevistat el 2007.08.14), on les afirmacions sobre mecànica quàntica i neurociències no tenen notòriament fonament científic, i un reportatge sobre Masaru Emoto al Magazine (2013.01.18), amb unes declaracions sobre la “memòria de l’aigua” que han quedat desmentides en coneguts experiments, publicats a la revista Nature, entre altres.

La situació es fa encara més confusa, ja que aquests missatges es juxtaposen a continguts científics, el que els dóna a dues informacions tan diferents la mateixa credibilitat, als ulls del lector no previngut.

Ens dol reconèixer que informacions d’aquest tipus es donen en tots els mitjans. No obstant això, la importància de LV i la recurrència d’aquesta situació en les seves pàgines ens ha empès a dirigir‐nos al defensor del lector. El passat any 2012, la Generalitat va guardonar LV amb el seu premi de comunicació científica, motivat pel “rigor exemplar” de la seva informació científica. Excel∙lents reportatges científics abunden al diari, però La Contra i altres espais presenten sovint continguts totalment contraris a aquest rigor.

Una de les funcions essencials del periodisme és filtrar la informació, ordenar‐la i jerarquitzar‐la, per oferir al lector un marc conceptual per interpretar la realitat. Els criteris de jerarquització possibles són molts, però no tenim cap mena de dubte que la rellevància, qualitat i fiabilitat científiques són criteris irrenunciables, especialment per assignar espais tan destacats com La Contra o una entrevista al Magazine. A més, la qualitat d’alguns entrevistats és dubtosa, encara sense tenir en compte criteris científics. Això és especialment greu quan els entrevistats poden utilitzar la credibilitat atorgada pel medi per lucrar‐se, a través de contractes amb empreses, venda de llibres, teràpies, i altres mitjans. No demanem respecte només per la ciència, sinó sobretot pel periodisme de qualitat, tant el científic i especialitzat, com el generalista.

Vivim en un món complex i en crisi, i el periodisme és una eina essencial per orientar‐nos en una realitat amb moltes cares. No falten assumptes fascinants i controvertits, en els quals el coneixement científic s’entrellaça amb debats ètics o conflictes socials: esperem que LV ho tingui en compte, especialment en el moment d’assignar espais destacats del diari.

Atentament,

(Carta enviada a Josep Rovirosa per l' Associació Catalana de Comunicació Científica - ACCC, l'Asociación Española de Comunicación Científica - AECC i la Sociedad por el Avance del Pensamiento Crítico - ARP-SAPC)

ENTRADA EXTRETA DE http://daniboinc.blogspot.com/

REFLEXIÓ DE DIUMENGE

APARICIONS I MIRACLES

Quan més convençut estic que l'Edat Mitjana és una realitat llunyana en la història, més s'esforcen alguns en apropar-la als nostres dies i, a més, a costelles dels organismes públics que són al final els que sembla que a aquesta colla de xupòpters del PP més els entona. Bé, això i algun sobre que altre ben farcit de pasta gansa. Al final, diners i moral cristiana agafadets de la mà, tal com Déu mana.
Això ve a conte perquè la Generalitat Valenciana ha ofertat des del seu "Centro de Formación Innovación y Recursos Educativos" (CEFIRE) d'Alacant un curset adreçat al professorat d'aquelles terres anomenat "Apariciones y milagros de Nuestra Señora". 

"I ara que m'invento per a que el meu marit no es doni compte?"

"Nuestra Señora" és, per suposat, la Verge Maria i "milagros" és el que necessitarà aquest país per a fer que la seva taxa de fracàs escolar es redueixi algun dia del nivell vorejant el 30% que mostra a dia d'avui, una de les més altes d'Europa. De las "apariciones" ja en parlarem un altre dia, de moment deixem-les desaparegudes, com la Corinna.

Sense cap mena de dubte si l'objectiu és preparar millor el seu professorat, aquest curset dóna en el centre de la diana. Res millor que l'esperit de Jesús per a guiar els nostres petits en el camí de la Veritat i res més adient que la Bona Mare per a ajudar-los a resoldre els problemes de matemàtiques o preparar-los el mític entrepà de pa amb tomàquet...amb oli verge, evidentment. 

Ja posats podríem organitzar a Freedonia cursets dirigits als nostres professionals de l'educació tals com:

• "Com escapar del llop ferotge", curset impartit per la Caputxeta i els Tres porquets de cara a preparar millor els mestres davant les sempre temudes visites d'inspecció.

• "Pocions i encanteris", impartit per la cèlebre bruixa de Blancaneus per tal d'aprendre a domesticar als nens més entremaliats o directament convertir-los en granota.

• "Flauta travessera i altres instruments", a càrrec del Flautista d'Hamelín.

• "Davant la pedofília", instruïts per Rouco Varela.

I així podríem estar, com si fóssim Scheherezade a les mil i una nits, contant contes i més contes, però no als nostres nens, sinó als nostres mestres, els últims monos d'aquesta cosa que hem anomenat "Sistema educatiu", on la classe de religió ocupa 1 hora i 30 minuts setmanals pagats per l'Estat, mentre els mestres són posats pel Bisbat de torn. I així, mentre el mestre imparteix a Medi la teoria de l'evolució (així, en minúscules), el mestre de religió (catòlica, of course) explica la Veritat als nostres nens i nenes: Que Déu va fer Adan i Eva a partir del fang i una costella. 

30% de fracàs escolar? 

Uh? Uh?

Això és el 100% del fracàs de la intel·ligència humana.

ANNE GERMAIN: QUAN PAQUIRRI PARLAVA ANGLÈS

Llapisera i el Bombero torero

Sí, conciutadans i conciutadanes de Freedonia: Parlar amb els morts és possible...una altra cosa és que et contestin. Necessitava malparlar avui d'un personatge catòdic que, tot i que darrerament ja ha passat de moda, ha fet l'agost al país veí basant-se en una extraordinària capacitat que molts altres mortals no tenim: la de comunicar-se amb els morts.

I que bonico que està mun fillet dormidet...!

Aquesta dona, amb l'ajuda cínica de l'inefable Jordi González, parla amb els morts de totes bandes d'Espanya sense mirar la seva procedència social ni cultural de cadascun d'ells, però ens relata amb parsimònia i professionalitat el que li han comunicat: que si allí on estan es troben bé, que si mireu dins d'un calaix de casa que hi trobareu aquell objecte tan preuat que jo tenia en vida, que si deixa de patir per mi que ja tinc qui em cuida aquí a l'altra dimensió... i tot en un idioma que, segons diu ella, és l'espiritual, ja que d'anglès Paquirri i companyia, doncs com a que més aviat poc.
Que els famosos que desfilen pel programa de "Más allá de la vida" ho facin per diners o creença real, als freedonians ens importa poc. Però que aquesta senyora sigui capaç de vendre la fum que ven davant d'una mare que ha perdut un fill en accident de cotxe, diu molt de la falta d'escrúpols de l'espècie humana per aconseguir diners. Bé, en concret la falta d'escrúpols de la senyoreta Germain i el seu equip que, pinganillo mediante, ha realitzat un dels shows més repugnants que s'han vist mai per Telecinco i això, tractant-se del canal de Berlusconi, és dir molt. Necrofília en diferit, cinisme en estat pur i canibalisme dels sentiments en directe...qui dóna més?

Germain, parla amb aquest zombi si tens poders!

Un fet realment trist en tot aquest "tinglado" és que aquesta mena d'espectacles amb espiritistes ja es va posar de moda fa cosa d'uns 25 anys a les teles nord-americanes i també al cap d'un temps es van descobrir i posar a la llum pública tots els trucs que empraven per a "contactar amb els morts", això és, ús de microfonia i auriculars per a passar al "vident" la informació prèviament recollida de l'invitat i els seus respectius morts, domini de la lectura en fred... res d'això ha tirat enrere als ¿responsables? del canal de les Mama Chicho, que han muntat tota la infraestructura per a que la dama anglesa pugui parlar... fins i tot amb el Gran Caudillo! I no només això, sinó que engrescada per l'absoluta entrega de gran part del públic espanyol, ha anat omplint teatres cobrant 80 euros l'entrada. I la gent, entregada des del primer moment, plorant d'emoció i convençuts d'haver contactat amb el seu estimat familiar mort. I l'únic que se li passa pel cap al viu és preguntar-li al seu familiar: "Estàs bé?" Toca't els collons, està mort! I el mort contestant-li coses com "Dins l'armari de l'habitació, en el segon calaix hi ha una baldufa de quan era petit que tu guardes amb molt de carinyo".
Sincerament, per a tindre diàlegs així, Déu ja va inventar a Montilla. Ha pensat de portar Jordi González al seu "Gran Debate" a la Germain per contactar amb el PSC?

Foto familiar dels dos "lumbreres" de la família

L'EFECTE PLACEBO

El vídeo d'avui va dedicat a l'efecte placebo, fenomen pel qual els pacients poden millorar els símptomes a partir d'haver ingerit algun tipus de substància totalment inocua, és a dir, que no conté cap principi actiu ni substància que tracti directament aquest símptomes.

HISTÒRIA I FONAMENTS DE L'HOMEOPATIA

Extret i traduït de la web www.queeslahomeopatia.com (ni jo ho hagués pogut explicar millor):

El terme "homeopatia" té l'origen en les idees de Christian Friedrich Samuel Hahnemann (1775-1843), un metge alemany que afirmava que (en la seva època, mai s'ha d'oblidar el context) la Medicina causava més sofriment que benefici al pacient. Després de deixar la pràctica de la medicina el 1794, Hahnemann va utilitzar per primera vegada la paraula en el seu treball Indications of the Homeopathic Employment of Medicines in Ordinary Practice («Indicacions de l'ocupació homeopàtica de medicaments a la pràctica ordinària»).
 L'homeopatia clàssica es defineix habitualment com el sistema mèdic basat en l'ús de quantitats diminutes (infinitesimals) de substàncies que en grans dosis produirien símptomes semblants als de la malaltia que està sent tractada. El mateix Hahnemann reconeixia que la idea d'emprar substàncies que produeixen símptomes similars se li va ocórrer quan, en prendre una infusió d'escorça de cincona, va experimentar símptomes semblants als de la malària, malaltia que es tractava en aquella època precisament mitjançant l'escorça de cincona , rica en quinina. Irònicament, tot sembla indicar que el que va passar és que Hahnemann patia d'al·lèrgia a la quinina.

Samuel Hahnemann ,  versió teleñeco

 D'altra banda, Hahnemann creia que dosis molt petites d'aquests medicaments causaven poderosos efectes curatius, ja que en reduir les dosis consumides anaven desapareixent els símptomes que produïen, alguna cosa perfectament comprensible però que Hahnemann, evidentment, va interpretar de manera errònia. De fet, pensava que la seva potència es veuria afectada per una agitació metòdica i vigorosa del preparat (el que es coneix com sucusió; Hahnemann utilitzava la seva Bíblia per colpejar el recipient que contenia la barreja).
 Encara que de vegades s'empren altres graus de dilució, la forma més habitual de preparació d'una dilució homeopàtica és la següent: s'agafa 1 ml de la substància original ("tintura mare") i es barreja amb 99 ml d'aigua. S'agita aquest preparat i s'obté una dilució d'1 CH (centesimal de Hahnemann). A continuació, s'agafa 1 ml d'aquest producte i es repeteix l'operació, així s'aconsegueix una dilució de 2 CH.
 Com es pot deduir de l'apartat anterior, cada vegada que es realitza una d'aquestes mescles, la substància original queda diluïda 100 vegades més en el preparat final. Se suposa que aquests productes són més efectius com més diluïts estan. Un simple càlcul permet saber que una dilució de 12 CH no conté ja cap molècula del principi actiu. És, en altres paraules, simplement aigua. No és estrany veure medicaments homeopàtics amb dilucions de 30 CH. Per saber què significa això, podem anar a l'exemple perfectament plantejat per Ben Goldacre en el seu llibre Bad Science:

  Imagina una esfera d'aigua amb un diàmetre de 150 milions de quilòmetres (és la distància que hi ha entre la Terra i el Sol). La llum triga vuit minuts a recórrer aquesta distància. Imagina una esfera d'aigua d'aquesta mida amb una molècula d'una substància dissolta en ella: això és una dilució 30 CH (per als pedants: és 30.89 CH). 

Segons Hahnemann, l'efecte curatiu es produeix no per la substància que (no) hi ha dissolta, sinó perquè d'alguna manera el procés de dilució i cops (la dinamització) transmet a l'aigua l'esperit curatiu de la substància. Emprant un llenguatge més modern, els homeòpates actuals parlen de l'efecte memòria de l'aigua, que recorda amb quines substàncies ha estat en contacte.  De moment, podem concloure que, essencialment, l'homeopatia és simplement aigua. La cosa no va molt més enllà.

Sí, ja ho sabem: a tu et funciona. També pots veure elefants rosa volant o creure que parles amb la Verge Maria. Això no ho converteix en  real... ni a Maria en Verge.

STORM

Benvolguts conciutadans de Freedonia:

Es fa saber que el govern freedonià ha cregut necessari fer arribar aquest document a tota la població per a que reflexioni amb cura al voltant de les moltes creences que ens envolten en el nostre dia a dia i que no observem amb la deguda distància, ja sigui emocional o intel·lectual, ni qüestionem pel fet que ens les inculquen des de ben petits.
Senyores i senyors, amb tots vostès, l'insigne Tim Minchin: