diumenge, 24 de març del 2013

MOSSÈN DURAN COMENÇA LA SETMANA SANTA

Sincerament, quines tragaderes ha de tenir el simpatitzant d'Unió per a aguantar les meravelles del nostre Mossèn preferit. Aquí va l'última:

'Hem d'intentar que sigui el 2014. Això ho hauran de decidir CiU i ERC, i tant de bo ICV i el PSC. Però segons quines circumstàncies polítiques, econòmiques o socials, podrien dur a ajornar-la. Però no pot anar més enllà del 2016. El compromís és fer la consulta en aquesta legislatura. Si podem, el 2014. Però no necessàriament, si no es donen les circumstàncies', ha dit Duran.


Li vaig agafar les dues així mentre li resava el Parenostre...
Bé, avisats estàveu. Els freedonians encara no hem manifestat el nostre posicionament envers el procés sobiranista de Catalunya. Vagi per endavant que creiem fermament amb que tot poble que així es consideri a sí mateix té el dret a gestionar-se, viure i organitzar-se com vulgui. Però que d'una banda i l'altra a nivell polític hi ha un joc pervers, demagog i repugnant envers els sentiments d'uns i altres, és innegable. Mossèn Duran n'és un exemple clar.

Sembla que les processons seran llargues al respecte del tema i el final un calvari que esperem que no acabi amb la crucifixió de ningú. Però si volíeu el paper de Judes, hi ha qui fa oposicions i porta la davantera de fa temps.

dissabte, 23 de març del 2013

YOU GREW ON ME

Un tema musical de cap de setmana on Tim Minchin parla de l'amor a primera vista i de la part dolenta de l'estar enamorat d'algú. Una perfecta mescla d'ironia, humor i una profunda reflexió sobre els sentiments més que seriosa. Tim Minchin, mestre.

dimarts, 19 de març del 2013

dilluns, 18 de març del 2013

EN EL FONS HO SABIES...

HABEMUS PAPAM


Ja tenim nou Papa! Es farà dir Francesc, Paco per als amics, i d'entrada sembla ser molt més simpàtic que el seu antecessor, cosa que per altra banda no té res d'extraordinari, ja que Ratzinger era tan simpàtic i agradable com un melanoma a l'ou dret.

Els hi va faltar temps a les televisions nacionals el dia de la fumata blanca per a destacar el perfil progressista del nou representant de Déu a la Terra, però per a ser equànimes tampoc han anat curtes les xarxes i mitjans més esquerrans per tal de començar a treure draps bruts d'aquest cardenal fins ahir, al respecte de la seva suposada implicació en el robatori de nens en temps de la dictadura argentina de Videla i el seu suposat col·laboracionisme amb aquesta, així com la més que òbvia animadversió de Francesc I cap al matrimoni homosexual de qui va dir fins i tot  que era "una moguda del diable".
-"Tinc un nou Ipod. Es posa en funcionament amb el tacte, com els escolanets"

Sembla clar que l'Església ha apostat per un perfil més proper amb aquest nou representant de Déu a la terra, i com aquest encara no ha dit res en contra, doncs deu ser perquè ja li està bé. Bé, també és possible que la raó per la qual Déu no ha dit res al respecte encara, sigui que realment no existeix i sigui un ésser tan real com pot ser-ho un unicorni, Zeus o la decència en el PP.


I aquí és on els freedonians ens agradaria incidir. Lluny de personalismes, de debats sobre si Francesc és un sant o un malparit, si va dir això o va fer lo altre, de si està a favor dels pobres o és un hipòcrita per ni tan sols nombrar-los... sincerament importa relativament poc. Perquè a la fi és una eterna discussió que ens desvia completament del nucli fonamental: Què collons fa/ executa/ representa/ legisla/ un Papa? La pregunta pertinent no és si Francesc I és progre o retrògrad, la pregunta és, si Déu no existeix, què pinta aquest senyor allí com a representant del més absolut dels res? Què fa tan de borregam seguint uns autoanomenats representants de Déu, modèstia apart? Per quant temps més els ha de durar el negoci?

Al fons, gimnasta de la marca INRI

 Si per contra, Déu existeix, les anteriors preguntes no perden molta força i se'n obren de noves al respecte de tot lo anteriorment citat i més: pobresa i fam al món, tràfic d'armes, abusos sexuals a infants, riquesa incommensurable i lladrocini, poder en tots els organismes governamentals, corrupció urbanística...

Si Déu existeix, és Al Capone.

dimarts, 12 de març del 2013

FANTASMES

-En ocasiones veo muertos - -¿los ves muy a menudo?
-Cada vez que profano tumbas.

Tots hem conegut gent en la nostra vida que ens ha assegurat que, de vegades, veuen morts. O esperits. O fantasmes. O el que collons vulguis dir-li. Els més prudents parlen de "sensacions" que senten dins d'ells i que atribueixen a éssers espirituals. O éssers de llum. O éssers d'una altra dimensió. O com collons vulguis dir-los-hi.

En tot cas, el que fa que aquests testimonis et facin dubtar i abandonar el teu raciocini més natural, és que qui de vegades t'ho ha dit és un amic o amiga de confiança, que saps que no està, per entendre'ns, malament del cap. És a dir, no parlem d'estafadors com Anne Germain o de tarats com el vident del poble que assegura tenir poders des de petit gràcies a la Verge de torn o a una sonda anal que uns extraterrestres li van embutir quan era més jove i el van abduir. Parlem de gent sense cap malaltia mental aparent ni a la recerca de cap benefici econòmic.

Te cojo, te enrollo y te como...
I malgrat tot, sempre em venen reflexions de les que no em puc despendre...

...quan veus fantasmes van vestits o despullats? La roba té ànima o els esperits pudor i per això es tapen o veus el cadàver de la teva àvia amb els pits fins als genolls?

...en cas que vegis "éssers de llum", i per tant ignores si van vestits o no, què és el que fa que els consideris esperits humans d'algun familiar mort en temps passats?

...si et parlen, què et diuen més enllà que estan bé i que no et preocupis per ells, que ells cuiden de tu?

...veus també esperits d'animals i plantes (éssers vius com les persones), transformats en éssers de llum si cal? Pensa en el fet de no veure'n, perquè un cop més caus en la trampa de sempre: els humans som l'espècie escollida, els únics que tenim ànima, amb lo qual hi ha un Creador que ens ha posat per damunt de tota creació en l'Univers. Si acceptes això últim, no només ignores per complet el gran que és l'Univers, sinò el molt que ha tardat aquest creador (dis-li Déu si vols) a posar-nos en escena, tenint en compte que el Big Bang va ocòrrer fa milions d'anys i nosaltres no portem aquí ni una milèsima d'aquest temps donant pel cul a tot el que es mou. Per suposat si opines que l'Univers només té 7.000 anys d'antiguitat, estàs en el bloc equivocat. O en el moment de la història equivocat. O en el planeta equivocat. O el que collons vulguis dir-li.

...més enllà de la vergonya que et pot fer donar testimoni dels teus suposats poders, o "sensibilitats especials" com tant us agrada dir, has pensat que el que et passa ja té catalogació mèdica i no costa res anar a la consulta? No és res de què avergonyir-se. Hi ha coses pitjor a la vida: Ser del PP. O ser Borbó. O ser el proper Papa tapa-pederastes. O el que collons vulguis dir-li.

dimarts, 5 de març del 2013

A MI EM FUNCIONA!!!

M'encanten les teràpies alternatives: l'homeopatia, la reflexologia podal, el reiki, el "cura cura sana culito de rana"... tot tan ancestral, segons els que ho practiquen, tan arrelat a la Terra, a l'energia vital de l'Univers, tot tan natural, tan sa, tan sense contraindicacions ni efectes secundaris, tot tan mega-guai i superflower, que no entenc encara com aquest Govern tan Catòlic i religiós no ha acabat de retallar del tot les ajudes a la investigació científica i han fet a Sandro Rey ministre de Teràpies Alternatives. Fora la puta ciència i la seva colla d'interessos comercials i econòmics. Visca el tarot i l'aromateràpia!
I ara disculpeu però em vaig a posar un dit al cul per curar l'acidesa d'estòmac que m'acaba de vindre... Què passa? A mi em funciona!!


dilluns, 4 de març del 2013

OPUS 10


Extret de la web d'El Periódico d'avui:

El Ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, ha manifestat en referència al matrimoni homosexual que existeixen "arguments racionals" que diuen que "aquest matrimoni no ha de tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural".

M'encanta sentir a gent religiosa, en especial els de l'Opus com aquest ministre fatxa i ridícul, "argumentant racionalment" les seves bogeries i estupideses. Aquí va el seu argumentari racional:

"Si ens oposem al matrimoni entre persones del mateix sexe, no podem usar arguments confessionals. Existeixen arguments racionals que diuen que aquest matrimoni no ha de tenir la mateixa protecció per part dels poders públics que el matrimoni natural. La pervivència de l'espècie, per exemple, no estaria garantida"

Un món amb més de 7.000 milions de persones , de la qual una gran part passa gana i mort diàriament d'epidèmies i altres causes que poc tenen a veure amb el que anomenariem una mort natural, i aquest antic numerari de l'Opus preocupat perquè els homosexuals puguin acabar amb l'espècie humana per la seva mala costum de fer l'acte sexual amb qui els ve en gana.
Si es tracta de discriminar als que no perpetuen l'humanitat, què tal ho tenim amb els capellans i monges de les seves congregacions? Aquests no follen (o aquest és el vot que han fet) i si ho fan, acostumen a fer-ho amb persones d'edat més primerenca.

Diem les coses tal com són: L'Opus és una secta creada per un fanàtic franquista i que compta entre els seus seguidors amb una colla de descerebrats als que els hi han robat tota capacitat d'anàlisi i crítica envers la seva fe cega amb aquest Déu amb el que diuen que creuen i que, d'existir, s'avergonyiria de tenir seguidors tan malalts. No saben la sort que tenen que del seu Déu no tenim notícies a dia d'avui ni se n'esperen.


Quan un ministre governa abans amb la Bíblia que amb les lleis civils de la societat a la que representa, anem directes a l'abisme. L'abisme d'aquesta Edat Mitjana que es resisteix a anar-se'n dels cors i caps d'alguns i que ens manté ostatges de la por més irracional que el nostre cervell primitiu hagi pogut crear: la de les religions.
Si es tractava de legislar a favor de la procreació de més persones en aquest món a la vora de l'extinció, cregui'm Sr. Fernández Díaz: res com la poligamia.

diumenge, 3 de març del 2013

LULLABYE

Immillorable tema del nostre estimat Tim Minchin, una cançó de bressol dolça que es va calentant a poc a poc... activeu subtítols si no us surten: Val la pena!