 |
| Au xiquet que t'has lluit! |
Vagi per endavant que la denúncia que fa de la hipocresia d'uns (peperos) i altres (nacionalistes catalans) per l'ús interessat que en fan d'aquest assumpte, als freedonians ens sembla encertada. Els bous en plaça és una barbàrie que hauria de desaparèixer en aquest segle XXI tan estrany en el qual estem vivint, però no és menys cert que no encerto a veure què de més ètic té el bou embolat o el capllaçat que tan s'estila en algunes bandes de Catalunya i que per defensar-se, rep la mateixa excusa que reben els braus "espanyolistes": és cultura i tradició. Curiós que dues bandes tan enfrontades, a l'hora de justificar els seus propis pecats fotin mà del mateix argument al mateix temps que invaliden l'aliè, tot i, repetim, ser el mateix.
Però un cop feta aquesta denúncia, i aquí entra el segon vídeo, Toni Cantó fa una pirueta dialèctica i, en to filosòfic, justifica el seu vot favorable a les corrides. Aquest n'és l'extracte del moment que ha aixecat la polèmica:
Toni Cantó considera l'espècie humana com l'ama d'aquest planeta, una visió especista que considera els animals com a éssers inferiors dels quals podem prescindir o utilitzar segons ens vingui en gana. Posar al mateix sac matar pollastres o porcs, d'ús alimentari, que la mort dels bous, d'ús purament lúdic, és practicar la mateixa demagògia que denuncia dels altres grups parlamentaris.
Hi ha diferències, per suposat, igual que les hi ha entre un bon actor i un mal actor. Negar el dret a la llibertat i fins i tot a la vida dels animals "porque yo lo valgo", que és la filosofia que hi ha al darrere de tota l'exposició del diputat de UPiD, no és res més que la mateixa visió que les religions han tingut sempre del nostre planeta respecte l'Univers, de l'ésser humà respecte totes les altres especies vives o fins i tot de l'home envers la dona. La mateixa mirada que ens porta a ser poc més que monos amb sabates.
Ben mirat, a banda de les corrides de bous, hi ha una altra "corrida" que la natura s'hagués pogut estalviar: la del pare de Cantó.
Toni Cantó considera l'espècie humana com l'ama d'aquest planeta, una visió especista que considera els animals com a éssers inferiors dels quals podem prescindir o utilitzar segons ens vingui en gana. Posar al mateix sac matar pollastres o porcs, d'ús alimentari, que la mort dels bous, d'ús purament lúdic, és practicar la mateixa demagògia que denuncia dels altres grups parlamentaris.
Hi ha diferències, per suposat, igual que les hi ha entre un bon actor i un mal actor. Negar el dret a la llibertat i fins i tot a la vida dels animals "porque yo lo valgo", que és la filosofia que hi ha al darrere de tota l'exposició del diputat de UPiD, no és res més que la mateixa visió que les religions han tingut sempre del nostre planeta respecte l'Univers, de l'ésser humà respecte totes les altres especies vives o fins i tot de l'home envers la dona. La mateixa mirada que ens porta a ser poc més que monos amb sabates.
Ben mirat, a banda de les corrides de bous, hi ha una altra "corrida" que la natura s'hagués pogut estalviar: la del pare de Cantó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada