El terme "homeopatia" té l'origen en les idees de Christian Friedrich Samuel Hahnemann (1775-1843), un metge alemany que afirmava que (en la seva època, mai s'ha d'oblidar el context) la Medicina causava més sofriment que benefici al pacient. Després de deixar la pràctica de la medicina el 1794, Hahnemann va utilitzar per primera vegada la paraula en el seu treball Indications of the Homeopathic Employment of Medicines in Ordinary Practice («Indicacions de l'ocupació homeopàtica de medicaments a la pràctica ordinària»).
L'homeopatia clàssica es defineix habitualment com el sistema mèdic basat en l'ús de quantitats diminutes (infinitesimals) de substàncies que en grans dosis produirien símptomes semblants als de la malaltia que està sent tractada. El mateix Hahnemann reconeixia que la idea d'emprar substàncies que produeixen símptomes similars se li va ocórrer quan, en prendre una infusió d'escorça de cincona, va experimentar símptomes semblants als de la malària, malaltia que es tractava en aquella època precisament mitjançant l'escorça de cincona , rica en quinina. Irònicament, tot sembla indicar que el que va passar és que Hahnemann patia d'al·lèrgia a la quinina.
 |
| Samuel Hahnemann , versió teleñeco |
D'altra banda, Hahnemann creia que dosis molt petites d'aquests medicaments causaven poderosos efectes curatius, ja que en reduir les dosis consumides anaven desapareixent els símptomes que produïen, alguna cosa perfectament comprensible però que Hahnemann, evidentment, va interpretar de manera errònia. De fet, pensava que la seva potència es veuria afectada per una agitació metòdica i vigorosa del preparat (el que es coneix com sucusió; Hahnemann utilitzava la seva Bíblia per colpejar el recipient que contenia la barreja).
Encara que de vegades s'empren altres graus de dilució, la forma més habitual de preparació d'una dilució homeopàtica és la següent: s'agafa 1 ml de la substància original ("tintura mare") i es barreja amb 99 ml d'aigua. S'agita aquest preparat i s'obté una dilució d'1 CH (centesimal de Hahnemann). A continuació, s'agafa 1 ml d'aquest producte i es repeteix l'operació, així s'aconsegueix una dilució de 2 CH.
Com es pot deduir de l'apartat anterior, cada vegada que es realitza una d'aquestes mescles, la substància original queda diluïda 100 vegades més en el preparat final. Se suposa que aquests productes són més efectius com més diluïts estan. Un simple càlcul permet saber que una dilució de 12 CH no conté ja cap molècula del principi actiu. És, en altres paraules, simplement aigua. No és estrany veure medicaments homeopàtics amb dilucions de 30 CH. Per saber què significa això, podem anar a l'exemple perfectament plantejat per Ben Goldacre en el seu llibre Bad Science:
Imagina una esfera d'aigua amb un diàmetre de 150 milions de quilòmetres (és la distància que hi ha entre la Terra i el Sol). La llum triga vuit minuts a recórrer aquesta distància. Imagina una esfera d'aigua d'aquesta mida amb una molècula d'una substància dissolta en ella: això és una dilució 30 CH (per als pedants: és 30.89 CH).
Segons Hahnemann, l'efecte curatiu es produeix no per la substància que (no) hi ha dissolta, sinó perquè d'alguna manera el procés de dilució i cops (la dinamització) transmet a l'aigua l'esperit curatiu de la substància. Emprant un llenguatge més modern, els homeòpates actuals parlen de l'efecte memòria de l'aigua, que recorda amb quines substàncies ha estat en contacte. De moment, podem concloure que, essencialment, l'homeopatia és simplement aigua. La cosa no va molt més enllà.
Sí, ja ho sabem: a tu et funciona. També pots veure elefants rosa volant o creure que parles amb la Verge Maria. Això no ho converteix en real... ni a Maria en Verge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada