SI NO ETS ENVÀS, ON VAS?

La resposta bé podria ser "A la figa de ta padrina". Déu meu, quina tortura d'anunci. Si l'èxit d'una campanya publicitària es mesura pel que la gent n'arriba a parlar, ja sigui bé o malament, sense cap mena de dubte aquest spot finançat per mans privades amb el recolçament de la Generalitat ha fet un ple al quinze. Si es tractava de conscienciar al públic, també ho han aconseguit: a partir d'ara tot ho tiraré a fracció resta.
I és que aquesta meravella publicitària, tan infantil i idiota que sembla ideada per la infanta Elena, no és tan innocent com aparenta. Resulta que el gran misteri és el següent: Els envasadors paguen per cada envàs que treuen al mercat una mitjana inferior a un cèntim que ve a ser la seva contribució al cost de recollida, transport i reciclatge que aquests envasos "de usar y tirar" suposen. El problema és que dins dels materials de vidre i plàstic n'hi ha els que s'anomenen en l'argot d'aquesta gent "impropis", que són els que no tenen cap cost per a l'envasador perquè no són de "usar y tirar" (per exemple, un got de vidre).

Si no ets envàs, on vas? Au, un altre cop enganyats com a xinos

Ara ve la jugada mestra de l'Agència Catalana de Residus: Per reduir costos a l'hora de reciclar, s'inventen una sèrie d'anuncis on el material anomenat "impropi" no es pot tirar al contenidor que suposadament s'havia de tirar. És a dir, s'ha creat la primera campanya de reciclatge de la història on s'anima al consumidor a no reciclar, no perquè aquests materials no siguin reciclables (sí que ho són!), sinò per a reduir els costos de la gestió de reciclar-los ja que ningú ha pagat prèviament aquell cèntim que comentàvem més amunt i s'ho han de carregar ells, els pobrets empresaris del reciclatge.
Solució? Músiqueta gilipollas amb motiu taladrador per a no pensar-hi massa: "Si no ets envàs, on vas?" Ningú contesta la pregunta, amb la qual cosa l'embolic ja està creat i el missatge subliminal és... a la fracció resta, on tot va directament als abocadors, es crema i nosaltres (els empresaris que paguem aquest anunci tan "social") no hem de pagar per reciclar-ho.
Per part del govern de Freedonia, ens quedem i preferim l'anunci de "The chanclettes", demostració absoluta de que fins i tot un anunci brossa com l'esmentat es pot reciclar en poesia pura.